Història de la parròquia
La parròquia de Sant Eugeni I Papa va ser creada el 1945 per un decret del bisbe Dr. Gregorio Modrego, aprofitant la capella de l´Hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Aquesta capella havia estat construïda entre el 1880 i el 1883 per l´arquitecte Jeroni Granell, seguint la moda historicista de l´època (en aquest cas, es va usar l´estil neoromànic com a la Universitat i al Seminari de Barcelona), gràcies al mecenatge de la senyora Dorotea de Chopitea, viuda del senyor José M. Serra Muñoz. El 1909, durant la Setmana Tràgica, i el 1936, a la Guerra Civil, l´església de l´Hospital no es va malmetre.
La nova parròquia va ser dedicada a Sant Eugeni, papa del segle VII, ja que era el nom de bateig del papa Pius XII (Eugeni Pacelli), llavors regnant.
Un cop instaurada, la parròquia no va començar a funcionar fins al 1947. N´han estat rectors: Mn. Llorenç Castells; Mn. Josep Oriol Roig, des del 1949; Mn. Angel Martínez, des del 1971 i Mn. Rossend Ametller, des del 1991. Entre el 1994 i el 1995 va ser-ne administrador parroquial Mn. Xavier Orpinell, per malaltia del rector.
El 1984 s´hi van fer obres d´ampliació. El 1995 se´n va agençar el presbiteri i el bisbe Dr. Jaume Traserra en va consagrar el nou altar.
Font d’informació: Arquebisbat de Barcelona
Qui fou Eugeni I, Papa?
Eugeni I va ser escollit el 10 d’agost del 654 i va morir a Roma el 2 de juny de 657. El 18 de juny de l’any anterior, 653, el papa St. Martí I va ser obligat a abandonar Roma i retingut a l’exili on va morir (setembre 655) per no sotmetre’s als dictats de Bizanci en l’assumpte del Monotelisme. El que va passar a Roma després de la seva partida no és ben conegut. Durant un temps l’església va ser dirigida a la manera usual quan la Santa Seu estava vacant, o l’ocupant absent, és a dir, per l’arxiprest, l’arxidiaca i el primer dels notaris. Però al voltant d’un any i dos mesos es va posar a Eugeni com a successor de Martí I (10 d’agost del 654).
Era romà del primer districte eclesiàstic de la ciutat, fill de Rufinià. Havia pertangut al clergat des de molt jove. El seu biògraf diu que es distingia per la seva gentilesa, santedat i generositat. Pel que fa a les circumstàncies de la seva elecció només es pot dir que va ser posat a la força en la Cadira de Pere pel poder imperial, esperant que acatés la seva imperial voluntat, però en això es van equivocar. I encara que va ser triat contra la voluntat del Papa regnant, el Papa Martí va aprovar després l’elecció (Ep. Martini XVII in PL, LXXXVII).
Un dels primers actes del nou Papa va consistir en enviar llegats a Constantinopla amb cartes per l’emperador Constant II, informant de la seva elecció i presentant una professió de la seva fe. Però els llegats es van deixar enganyar o potser es van passar a l’altre bàndol i van tornar amb una carta sinodal de Pere, nou patriarca de Constantinopla (656-666), mentre que el lliurant imperial que els va acompanyar va portar donacions per St. Pere i una petició de l’emperador perquè el Papa entrés en la comunió del patriarca de Constantinopla. La carta de Pere va resultar escrita en un estil fosc evitant fer cap declaració específica pel que fa al nombre de «voluntats o operacions» en Crist. Quan el contingut es va comunicar al clergat i al poble en l’església de Santa Maria la Major, no només es van oposar a la carta, indignats, sinó que no van permetre al Papa abandonar la basílica fins que va prometre que no l’acceptaria en cap circumstància (656). Els delegats bizantins es van enfurismar de tal manera per aquest rebuig de la voluntat del seu emperador i del seu patriarca que van amenaçar, amb frases molt dures, que quan la situació política ho permetés, rostirien a Eugeni i a tots els que havien parlat en favor seu a Roma així com havien rostit al papa Martí I (disp. inter S. Maxim. et Théoden. in PL, CXXXIX, 654).
Eugeni es va lliurar del mateix destí del seu predecessor per l’avanç dels musulmans que van prendre Rodes al 654 i van derrotar a Constant a la batalla naval de Fénix (655).
Gairebé amb tota certesa va ser aquest Papa el que va rebre a S. Wilfred en ocasió de la seva visita a Roma (c.654) a la qual va arribar desitjós de conèixer «els ritus eclesiàstics i monàstics en ús allà». A Roma es va guanyar l’afecte de l’ardiaca Bonifaci, un conseller apostòlic, que li va presentar al Papa. Eugeni «va posar la seva beneïda mà sobre el cap del jove servent de Déu, va resar per ell i el va beneir» (Beda, Hist. Eccles., V, 19; Eddius, In vit. Wilf., C. v). Res més es coneix d’Eugeni excepte que va consagrar a 21 bisbes per a diferents parts del món i que va ser enterrat en St. Pere. En el Martirologi romà està entre els sants d’aquest dia.
Font d’informació: Enciclopedia Católica