La fe no és «per a ús privat» del cristià; tampoc per recórrer-hi en moments de dificultat ni molt menys per tenir-la com «tapagujeros». La fe és per anunciar-la a tothom sense cap complex de superioritat, perquè servim al Regne de Déu, però tampoc sense cap complex d’inferioritat, com demanant permís per anunciar-la.
No es pot viure la fe amb l’actitud vergonyant del silenci. Tot el que ha sentit a Crist i s’ha adherit, es converteix en testimoni de Crist. Per això, el testimoni ens és avui més necessari que mai. «L’home contemporani escolta més a gust els qui donen testimoni que els qui ensenyen …; o si escolten els qui ensenyen és perquè donen testimoni »(Evangelii nuntiandi, 41).
Només la força de l’amor que neix de la convicció que Déu segueix apostant per l’home, i precisament per l’home d’avui, és capaç de superar complexos de minoria, persecucions i indiferències.
A la crisi de civilització cal respondre amb la civilització de l’amor, fundada sobre els valors universals de la pau, solidaritat, justícia i llibertat, que troben en el Crist la plena realització. A aquesta tasca estem convocats tots els cristians en aquests temps de canvi d’època en què ens ha tocat viure.