Segur que alguna cop n’heu sentit parlar d’aquesta Taula, en veritat jo també, però no sabia ni on era ni que representava.

Castellterçol, on passem l’estiu, pertany al bisbat de Vic i per tant el Full Dominical és el de Vic.

I ves per on a finals de juny va sortir com a notícia la reunió de tres bisbes a la anomenada Taula i una curta explicació. Em va picar la curiositat i vaig buscar més informació i això és el que he trobat.

El 5 de juny festa de la segona Pasqua es va celebrar el Vot del poble del Montseny a l’ermita de Sant Marçal. Es un costum que es remunta a l’any 1348 quan la pesta començava a fer estralls per Europa.

I la gent del poble del Montseny es reuniren el dilluns de Pasqua i feren el vot demanant al sant els deslliurés de la pesta, i el vot encara es manté.

Una missa a Sant Marçal concelebrada pels bisbes de Terrassa, de Vic i de Girona, que representaven i són els hereus d’aquells bisbes que s’aplegaven a l’anomenada Taula dels tres Bisbes, que es troba al costat de l’ermita de Sant Marçal.

Després de la Missa es reuniren a la Taula, van llegir uns fragments de Mossèn Cinto Verdaguer, que feien referència a una trobada en aquell indret a començament del segle XII, i que explicà en una visita que va fer a Sant Marçal l’any 1901.

I la festa d’aquest any acabà amb una bona arrossada per a tots els assistents.

S’anomena la Taula dels Tres Bisbes, perquè en un punt determinat conflueixen els tres bisbats, Terrassa (abans Barcelona), Vic i Girona  i quan es reunien, per resoldre els seus contenciosos cada un seia al costat de la taula de la seva diòcesi.

Mossèn Cinto va explicar que els bisbes Arnau de Malla de Vic, Berenguer Humbert de Girona i Berenguer Bernat de Barcelona, es varen reunir per dirimir un conflicte jurídic entre Vic i Barcelona.

Faré un petit incís, els bisbes d’aquella època, eren senyors feudals, que dominaven boscos, terres, masies, castells, ermites etc. i les seves possessions els preocupaven molt: que no es perdés res del seu, ni ningú els hi prengués res del que tenien.

I el problema dels bisbes era important ja que la comunitat de Sant Marçal passava penúries al seu monestir i marxaren al de Santa Magdalena de Mosqueroles.

I això és el cas:  Sant Marçal era del bisbat de Vic i Santa Magdalena del de Barcelona i el bisbe de Girona era de la família senyorial de les Agudes. Suposo que el problema es resolgué.

I com sabeu que m’agrada la història dels monestirs resumiré el que fou i ara és l’ermita de Sant Marçal.

És un edifici romànic del municipi de Montseny del Vallès Oriental. Està a 1145 metros de altitud, entre les muntanyes de Les Agudes i el Matagalls prop del riu Tordera, al punt de confrontació de las comarques del Vallès Oriental, Osona i La Selva.

La primitiva església de Sant Marçal del Montseny està documentada en 1053 fundada por la família Humbert, senyors de Les Agudes. El monjo Guifred de Breda  fou el primer abat del monestir sota la protecció del bisbat de Vic,. El 8 de setembre de 1066 es consagrà la església i es fundà l’ abadia. ​ El 1104 es consagrà de nou després d’uns anys d’ abandonament. Des del 1624, en plena decadència no hi  residia cap monjo, i  passà a mans del rector de Sant Julià del Montseny, i de la diòcesi de Barcelona i més endavant  a parròquia. Actualment és una ermita romànica, amb absis circular, volta de mig punt i un campanar en espadanya. Situada en un lloc d’esplèndida natura, envoltada d’arbres, fonts i en ple Montseny. A tocar trobem la dita “Taula dels tres Bisbes” i la font que és el naixement de riu Tordera.

Es diu que allí en una discussió entre els bisbes mentre bevien un licor d’herbes es posaren d’acord dient la frase llatina “rata fiat” (així s’acorda ) i aquest és el nom que donaren  al boníssim licor “la Ratafia”.

Em deleixo per conèixer aquest paratge tan frondós!!!  Perquè no hi feu també vosaltres una escapada?

Montse Carreras